Fa uns quants caps de setmana vaig trobar l'únic llibre que m'ha cridat prou com per comprar-lo. Ja em coneixeu, les llibreries em perden, i suposo que part de la dificultat de Bamako és que aquí no existeixen... Els pocs llocs on pots trobar llibres (pots comptar-los amb una mà i encara sobren dits), normalment venen textos corànics, poesia interminable i revolucionària (i no per això bona), novel·les roses barates i història, molta història avorrida i gens imparcial.
Així doncs, el dia que vaig trobar-me entre les mans a Sartre, no ho vaig dubtar. El vaig comprar sense discutir el preu ni mirar quants trossos de la tapa faltaven. Estic molt orgullosa d'haver-lo alliberat de l'oblit i les arnes. Com sempre que TROBO un llibre, ha sigut clarament un rescat simbiòtic.
Aquest matí, abans d'encendre l'ordinador, aprofitant la fresca del matí, m'he assegut a la galeria amb Les mouches i he ensopegat amb aquest fragment que escau perfectament a les setmanes que estem vivint al continent. Serviu-vos vosaltres mateixos:
JUPITER
Regarde-moi. (Un long silence.) Je t'ai dit que tu es fait à mon image. Nous faisons tous les deux régner l'ordre, toi dans Argos, moi dans le monde; et le même secret pèse lourdement dans nos coeurs.
ÉGISTHE
Je n'ai pas de secret.
JUPITER
Si. Le même que moi. Le secret douloureux des Dieux et des rois : c'est que les hommes sont libres. Ils sont libres, Égisthe. Tu le sais, et ils ne le savent pas.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada