És molt complicat entendre i explicar la relació entre adults i nens a Mali, sobretot tenint en compte la meva visió parcial i incompleta que tinc com a espectadora en cotxe.
Si accepteu aquest ull de bou, us puc explicar que els nens sempre van sols a tot arreu, tant amb les motxilles per anar a l'escola com jugant pels carrers perseguint una vaca o un llargandaix. És estrany veure un adult distraient-los o una mare fent-lis petons. Són els germans grans qui de tant en tant posen ordre.
En canvi, quan encara no caminen, quan són simples bunyolets minúsculs, estan tot el dia enganxats a l'esquena de la mare, la germana o l'àvia. Se'ls veu tan feliços! I ho deuen ser, perquè són els nens més callats i tranquils que he vist mai.
Mirant-los és impossible resistir a la temptació de buscar tu també un tros de braç o seient per recolzar el cap i intentar dormir.
Es així! els nadons necessiten el contacte físic com l'aire que respiren! (donar-los braços quan els demanen no te res a veure amb reforçar l'ansietat, com pot passar amb altres animals que neixen més madurs...) i es clar, per naturalesa, després son molt més independents... deu ser bonic veure'ls!!
ResponEliminaSí, és molt bonic de veure. Llàstima que no en pugui fer fotos!
ResponElimina