tag:blogger.com,1999:blog-19504867452296072432024-02-22T04:01:17.171+00:00L'astronauta innocentUnknownnoreply@blogger.comBlogger12125tag:blogger.com,1999:blog-1950486745229607243.post-15503161066326263602011-03-23T21:55:00.000+00:002011-03-23T21:55:22.107+00:00Els minúsculs<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">És molt complicat entendre i explicar la relació entre adults i nens a Mali, sobretot tenint en compte la meva visió parcial i incompleta que tinc com a espectadora en cotxe. </span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Si accepteu aquest ull de bou, us puc explicar que els nens sempre van sols a tot arreu, tant amb les motxilles per anar a l'escola com jugant pels carrers perseguint una vaca o un llargandaix. És estrany veure un adult distraient-los o una mare fent-lis petons. Són els germans grans qui de tant en tant posen ordre.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">En canvi, quan encara no caminen, quan són simples bunyolets minúsculs, estan tot el dia enganxats a l'esquena de la mare, la germana o l'àvia. Se'ls veu tan feliços! I ho deuen ser, perquè són els nens més callats i tranquils que he vist mai. </span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Mirant-los és impossible resistir a la temptació de buscar tu també un tros de braç o seient per recolzar el cap i intentar dormir.</span></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsx8ysEu9veig3qUlX96phyhmc9WDnkdvRN0jPqaQBaoMn2gIMTJx8sQpgdQTTyCfdYp9Y0ii4krkeJ2MVb2wNvfLoEP2xCSVaM846YSZ1aLDmVVkJKziNZb3eR7mgM3e01TRqPsIQ5gY/s1600/nens+bamako.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" r6="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsx8ysEu9veig3qUlX96phyhmc9WDnkdvRN0jPqaQBaoMn2gIMTJx8sQpgdQTTyCfdYp9Y0ii4krkeJ2MVb2wNvfLoEP2xCSVaM846YSZ1aLDmVVkJKziNZb3eR7mgM3e01TRqPsIQ5gY/s320/nens+bamako.jpg" width="320" /></a></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1950486745229607243.post-55478684785267815122011-03-20T22:21:00.000+00:002011-03-20T22:21:06.722+00:00Des d'aquí<div style="text-align: justify;">Aquests dies llegir les notícies és un acte reflex que pocs podem evitar. El món es regira i cal tenir-hi un ull a sobre, oi? Internet ens acosta a realitats alarmants i ens fa plorar per algú que no coneixerem mai i ens fa cridar contra algú que mai ens ha oprimit. Els ulls i les orelles es multipliquen, i de retruc les veus amb les respostes. Alguns dirien que si continuem així en pocs anys els secrets i les intrigues seran cosa del passat. La revolució del poble, el poder de la infomació lliure i accessible, l'han anomenat en discusions de sobretaula.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però la veritat és que per més dades que hi hagi al nostre voltant, no podem oblidar-nos que som humans, amb només dos ulls, dues orelles i una vida que ens crida cada dia a menjar, dormir, riure i gaudir del sol. Així que en definitiva acabem cada dia obrint la mateixa finestra i llegint les mateixes veus.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La meva situació actual (allunyada de dinars familiars, shawarmes al Verdi, la televisió i els llibres entre d'altres distraccions enyorades) m'ofereix més temps per dedicar-me a buscar informació. L'estar al mateix continent on ressonen tots els tambors em dóna els motius. Sense ànim de reportera, m'agradaria oferir-vos un tast de tot el que no es diu a TV3, l'Ara o El país (algunes de les meves finestres matineres).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Un cop vaig sentir que quan Líbia tus, Mali estornuda; i avui que fa dos mesos que sóc aquí no em sembla gens exagerat. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La primera pista està a peu de carrer i es fa visible des de la primera setmana d'estar a Bamako. Tots els supermercats i negocis no artesanals de la ciutat, que van des dels petits colmados als hotels de luxe, són gestionats per libis. La majoria dels establiments tenen com a nom <em>L'Amitié</em>, que és el mateix nom que es fa servir dins el parlament de Mali per la comissió de diputats encarregats de les relacions bilaterals dels dos països: <em>Grup d’amistat Mali – Líbia</em>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquesta rellevància institucional del país nord-africà es reforça quan es passa en cotxe per davant la ciutat ministerial, un complex d'edificis que seran en breu la seu de tots els ministeris del país, i que té el flamant nom de <em>La Ciutat Administrativa Muammar el-Qaddafi</em> com a reconeixement al benefactor que l'ha pagada.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El mecenatge del coronel no té límits dins l'imaginari malienc. L'altre dia em deien que abans de Gaddafi la televisió era en blanc i negre; i és que de fet, el 1983 Líbia va posar els diners per crear la televisió nacional de Mali.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquests actes, juntament amb els discursos mesurats per enfortir el sentiment africà alegant les relacions fraternals, fan que sigui normal trobar pancartes pels carrers animant a Gaddafi <em>l'Africà</em>, i eviten les discussions de sobretaula que podrien ajudar a trobar l'altra cara de la moneda. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El preu de tot plegat és ben fàcil d'entendre i gens innovador, és el que han fet tots els dirigents de països en èpoques de bonança: oferir diners ràpids a canvi de favors a llarg termini. Així, per exemple, sorgeix l'empresa Malibya, un projecte de desenvolupament agrícola per explotar la conca del riu Níger pel cultiu d'arròs. El govern de Mali ha cedit 100.000 hectàrees a l'empresa líbia per conrear-hi un cereal seleccionat pels xinesos, de creixement ràpid i que no pateix amb els canvis estacionals. Durant 30 anys, durant l'època seca, l'empresa tindrà prioritat en els recursos escassos d'aigua del país per poder mantenir el rec dels cultius. A més a més, i tenint en compte que el projecte donarà feina a molts maliencs i per tant està fent una obra social de desenvolupament i afavorint la seguretat alimentària del país, l'empresa està exempta de pagar impostos. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">A nivell de la població malienca i líbia, els beneficis dels convenis són una mica menys clars i porten normalment a situacions conflictives que passen de puntetes pels despatxos presidencials, com ara el desnonament de les famílies que vivien on ara hi ha l'explotació agrícola; la migració preferent de mà d'obra barata malienca a Líbia que comporta enfrontaments amb la població local i que ara es tradueix en la persecució de qualsevol subsaharià com a possible mercenari del coronel; o l'empresonament i expulsió dels maliencs per manca de papers o per excedent de mà d'obra en el país amic.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquesta relació entre els dos països és només un exemple de la complexitat del conflicte que ha esclatat aquesta setmana i potser dóna una idea més clara dels motius de cada país i organisme internacional per posicionar-se o callar davant la revolta, la repressió i la movilització internacional. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Jo, de moment, segueixo atenta a les notícies i a les converses de carrer, mentre m'indigno del preu del petroli, que es paga amb la sang dels que mai en veuen els beneficis, i amb la invisibilitat de tots els altres conflictes que no queden tan a prop de l'or negre. En les partides d'escacs no hi ha bons ni dolents, només poder i oportunitat. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">A vegades és fàcil oblidar que només es pot morir una vegada, i que cada bomba és un assassinat a llarga distància. </div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1950486745229607243.post-42341682496989156372011-03-19T09:52:00.000+00:002011-03-19T09:52:09.475+00:00ReflexióFa uns quants caps de setmana vaig trobar l'únic llibre que m'ha cridat prou com per comprar-lo. Ja em coneixeu, les llibreries em perden, i suposo que part de la dificultat de Bamako és que aquí no existeixen... Els pocs llocs on pots trobar llibres (pots comptar-los amb una mà i encara sobren dits), normalment venen textos corànics, poesia interminable i revolucionària (i no per això bona), novel·les roses barates i història, molta història avorrida i gens imparcial.<br />
<br />
Així doncs, el dia que vaig trobar-me entre les mans a Sartre, no ho vaig dubtar. El vaig comprar sense discutir el preu ni mirar quants trossos de la tapa faltaven. Estic molt orgullosa d'haver-lo alliberat de l'oblit i les arnes. Com sempre que TROBO un llibre, ha sigut clarament un rescat simbiòtic.<br />
<br />
Aquest matí, abans d'encendre l'ordinador, aprofitant la fresca del matí, m'he assegut a la galeria amb <em>Les mouches </em>i he ensopegat amb aquest fragment que escau perfectament a les setmanes que estem vivint al continent. Serviu-vos vosaltres mateixos:<br />
<br />
<em>JUPITER</em><br />
<em>Regarde-moi. </em>(Un long silence.) <em>Je t'ai dit que tu es fait à mon image. Nous faisons tous les deux régner l'ordre, toi dans Argos, moi dans le monde; et le même secret pèse lourdement dans nos coeurs.</em><br />
<br />
<em>ÉGISTHE</em><br />
<em>Je n'ai pas de secret.</em><br />
<br />
<em>JUPITER</em><br />
<em>Si. Le même que moi. Le secret douloureux des Dieux et des rois : c'est que les hommes sont libres. Ils sont libres, Égisthe. Tu le sais, et ils ne le savent pas.</em><br />
<br />
***Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1950486745229607243.post-13152616642358759382011-03-08T10:24:00.000+00:002011-03-08T10:24:32.051+00:003.500.000.000<span style="font-size: x-small;">Seguint la tradició de descobriments del blog, us anuncio que és a Mali on he entès què significa bollera i tortillera. El significat pejoratiu ja el tenia clar, com tothom per desgràcia, però mai arribava a una bona teoria que m'expliqués què té a veure un bollo o una tortilla amb una lesbiana. Qui ja ho sàpiga, que em disculpi la ignorància.</span><br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Avui és el dia de la dona, i a Barcelona es viu com un dia reivindicatiu, una excusa per posar sobre la taula els problemes, conflictes i dificultats que ha tingut i continua tenint la meitat de la població de cada ciutat, de cada país. No he mirat la programació de TV3, però imagino que la pregunta del Cuní serà algo així com "Creieu que la crisi ha afavorit la situació de la dona en el món laboral?". I vinga debats on tots podríem preveure què diran cada un dels tertulians, oi? </span><br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">A Mali el dia de la dona també es celebra. El diumenge el meu cap em va convidar a casa seva a dinar amb la seva dona, Sati, que també és investigadora i està organitzant una associació de dones per afavorir l'accés de les noies a les carreres científiques. Va parar la taula al terra i en veure que jo duia vestit, va anar a buscar un "pain", una faldilla pareo, per a que em pogués asseure tranquilament i no ensenyés les cames. El menjar estava boníssim, "Tiep rouge", una mena de paella de verdures amb peix. </span><br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Va ser un dinar molt agradable, on ens van explicar els costums de protocol, salutació, el respecte a les jerarquies i alguns dels rituals de casament. Com a tot arreu on la família encara té força, els que es "casen" són els caps de família, i el matrimoni és més aviat una representació personificada d'aquesta unió. El procés de prometatge és llarg i complex on hi intervenen els griots de cada família (trovadors amb memòria històrica que recorden a qui els vulgui escoltar les excelències de la família i quines unions els precedeixen, un personatge que hagués estat la joguina perfecta de Shakespeare), els parents propers, després els parents llunyans, etc, etc. Les dones han de passar algunes proves, com per exemple desfilar davant dels homes savis de la família, que miraran com camina i determinaran, per la posició dels peus i el moviment dels braços, si és adequada per casar-se amb el seu candidat. Val a dir que si no passa la prova, pot intentar corregir les maneres, però si tot i així no consegueix el pas adequat, no hi ha casament. Vaig felicitar a la Sati per haver passat a la primera i vaig preguntar quines proves hi havia pels homes, però es veu que no n'hi ha... Els vaig explicar que a Egipte la família de la noia convida al noi a berenar i preparen un pastís molt fràgil, una mena de crep/empanadilla amb una única capa de pasta brick que l'envolcalla, per a que se'l mengi davant de tothom. La delicadesa i gràcia amb la que mengi i eviti que es trenqui el dolç serà un indicador de la seva traça en tenir cura de la seva dona. A la Sati li va agradar molt aquesta prova, veurem si la inclou en el moment que arribi un griot anunciant l'interés per la seva filla! El meu cap, llavors, em va explicar que el dimarts era el dia de la dona i que aquell dia ell faria l'esmorzar i la Sati i jo vam intercanviar una mirada de complicitat, una espècie de barreja d'"Ah, mira!" i un "Cuidao, que nos vamos a deslomar".</span><br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Ahir dilluns, en Seydou, el meu xofer, es va posar a riure quan per telèfon li vaig dir a l'Aissata, l'assistent personal del meu cap, "à demain"; i em va recordar que demà ni l'Aissata ni jo treballaríem. Li vaig demanar que m'ho expliqués i em va aclarir, somrient-se de la meva ignorància i poca traça, que el 8 de març era el dia internacional de la dona i que per tant les dones no treballaven. Li vaig dir que justament el 8 de març era per recordar les dificultats per treballar, o per decidir treballar, que tenien les dones i que, si no li feia res, ens veuríem l'endemà a les 7:45, com cada dia. </span><br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Amb el Seydou de tant en tant tenim converses interessants, quan consegueixo trencar l'etiqueta de jefa blanca que barreja poder i desconeixement de la realitat i que em fa poc interessant per mantenir una conversa... Un dia em va explicar que ell havia estat visquent amb una canadenca, i que per tant ell no era com els demés. Ara ella ha tornat al seu país i ell s'ha quedat amb la seva mare, en part perquè el pare va morir fa uns anys, en part perquè té massa por al fred com per canviar de continent. En Seydou, amb uns 40 anys, segueix solter, i no és l'únic. Hi ha molts més homes del que em podria imaginar abans d'arribar a aquest país que no estan casats, i aquest excedent masculí és, en part, per culpa de la poligàmia. Em va explicar que el seu pare tenia quatre dones, i que per tant ell té germans de sang i germans de llet, però que no hi ha cap diferència jeràrquica en aquest aspecte. Li vaig preguntar si aquest sistema (molt car de mantenir!) encara era vigent i em va aclarir que en les grans ciutats els joves tendien a la monogàmia (quan fas el primer casament, en el registre civil cal especificar si serà un matrimoni monògam o si es té intenció d'ampliar-lo). A ell ja li estava bé, però es lamentava que amb la monogàmia la dona et prenia més el pèl, mentre que amb la poligàmia totes corrien a tenir-te ben servit. Tots coneixem els beneficis per l'usuari d'un mercat competitiu! Quan li vaig explicar que si mirava la dona com algo més que una eina per tenir la casa cuidada i el sopar fet potser veuria que ella potser no estava prenent el pèl però vivint la seva vida, ell em va aclarir que segons la llei, la dona deu obediència a l'home, i l'home respecte a la dona. Li vaig dir que era una llàstima que una relació que en teoria es basava en l'estima es convertís en esclavatge un cop es casaven. Li vaig demanar que fes l'exercici d'imaginar-se que la llei l'obligava a obeir a algú que estima, i no li va agradar. Em va confessar que justament ell era xofer autònom per no tenir cap cap a part dels clients, i que per tant tampoc li agradaria que a casa degués obediència a ningú. Però què hi farem, la llei és la llei!</span><br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Aquest matí, doncs, estava expectant per veure les dones descansar, cosa impossible fins ara. Però només girar la cantonada m'he trobat la rostisseria oberta com cada dia, amb carn sobre la graella i la propietària servint als treballadors que estan asseguts en banquetes esperant l'àpat que els mantindrà actius per tot el dia. Bé, m'he dit, potser les dones autònomes prefereixen seguir guanyant diners que no pas quedar-se a casa! Uns carrers més enllà he vist les escenes quotidianes de dones rentant la roba en gibrells, així que he deduit que els homes, entrant a la cuina, ja fan un gran pas avui, però que el safareig encara és territori desconegut... M'ha alegrat veure les noies en uniforme entrant a l'institut i les nenes amb motxilles anant cap a l'escola. Tot plegat m'ha tranquilitzat, no sóc l'única que treballa avui!</span><br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Sé que al principi he deixat una explicació pendent. A Mali a cada cantonada pots trobar el que a Amèrica llatina s'anomenarà tortillera, una dona que, asseguda davant una graella o cassola d'oli bullint, ha sabut veure en la seva traça per cuinar una font de diners, que no són altra cosa que llibertat per decidir per ella mateixa i participar en les discusions familiars. </span><br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">El pas per ments simples fa que una dona amb dret de decidir sigui una dona amb poca sensibilitat i entrega per la família i que, per lògica aplastant, no li agrada tenir relacions sexuals amb un home. Com dic, un procés de simplificació on, en qualsevol cas, es mostra la vulnerabilitat d'aquesta distribució de poder que trobem a tot el món i que encara passa impepinablement per l'home, i si no hi passa, millor castigar-ho.</span><br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Nota de Facebook: Si conec alguna dona, li faré tantes preguntes com pugui, us ho prometo!</span>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1950486745229607243.post-53652907383391407682011-02-13T11:40:00.001+00:002011-02-13T11:46:29.236+00:00Poulet Yassa<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La Sandrine, la noia amb qui comparteixo casa des de fa tres dies, ha organitzat un dinar amb L'Ayuba, que és el guarda nocturn i la seva dona Fatimata, i la Ramata, la dona que ens ajuda amb les feines de la casa.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquest matí amb la Ramata hem decidit que estaria molt bé preparar un Poulet Yassa, que és pollastre amb ceba; i mentre es marina la carn, aprofito per passar-vos la recepta!</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ingredients (per 5 persones):</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">- Un pollastre gran (2Kg)</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">- 2 cebes/persona (això fan 10 cebes i moltes llàgrimes)</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">- 1 pastanaga/persona</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">- 5-6 llimones petites (estil llima)</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">- 2 pebrots verds</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">- cilantre o julivert</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">- 2 alls</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">- 1 pastilla Maggi</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">- pebre, sal, herbes aromàtiques, oli, vinagre</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">- arròs per acompanyar</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Preparació:</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Es surt amb energia a comprar els ingredients al mercat del costat de casa. Es tria el pollastre i s'espera uns deu minuts a que truquin al propietari per consultar l’oferta de preu i tancar la transacció. Mentre esperes t'alegres molt que el menjar aquí es faci sempre ben cuit. Després es van a comprar les verdures i l'arròs.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un cop a casa es renta bé el pollastre i es talla a octaus. Es posa en un bol juntament amb el suc de 4 llimonetes, els alls i el julivert picats i la pastilla Maggi. S’assaona amb sal i pebre a discreció. Es deixa macerar òptimament tota la nit, però com que nosaltres no tenim temps, ho deixarem just el temps que es triga en preparar les verdures.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com amb tots els plats de cassola, es tallen les pastanagues i els pebrots a daus i les cebes a grills després de rentar-les molt.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Es posa una paella al foc amb oli i es dauren els trossos de pollastre a foc lent (amb l’allet i les herbes fa molt bona olor!), i el líquid del marinat es tira al bol de les verdures tallades afegint-hi el suc de dues llimonetes més i un raig de vinagre i d’oli.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un cop rostit el pollastre, en una cassola alta es posen les verdures amb el suquet, l’oli colat del rostit i a foc baix es deixa que es dauri tot i quan està mig cuit s’hi afegeix el pollastre i es tapa per a que s’acabi de fer tot junt. Si cal s'hi afegeix més aigua.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A part, es bull l’arròs i es serveix als amics amb sucs de fruita i gana!</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg29mG9n0m-VdwEF7kbAAWfGSz9EPio5xgUQfm51Sfj_gx5OVD9OLf1QOt43Vo8h2t73AgTrfi7Pra0orZem4wUdyXycT6nkWO9Bxz0AS4tf2o8sPNTMBNXMOSlbYSkBm0UakF2IeOu2YU/s1600/bamako+008.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" h5="true" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg29mG9n0m-VdwEF7kbAAWfGSz9EPio5xgUQfm51Sfj_gx5OVD9OLf1QOt43Vo8h2t73AgTrfi7Pra0orZem4wUdyXycT6nkWO9Bxz0AS4tf2o8sPNTMBNXMOSlbYSkBm0UakF2IeOu2YU/s320/bamako+008.JPG" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj86eqEdiLhTnYk5OEN9KV6L3C82Git5Wc2B5clSka_DBQBgzsgqEvkip1gOI6Ha6IKQW4xrjmVEavwGtGaIASzo2J1xktBduSTifnbDcIeefsyIHqmUyCeTGo89wZUHExVbHfrk3vV35c/s1600/bamako+013.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" h5="true" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj86eqEdiLhTnYk5OEN9KV6L3C82Git5Wc2B5clSka_DBQBgzsgqEvkip1gOI6Ha6IKQW4xrjmVEavwGtGaIASzo2J1xktBduSTifnbDcIeefsyIHqmUyCeTGo89wZUHExVbHfrk3vV35c/s320/bamako+013.JPG" width="320" /></a></div><br />
Bon profit des del Karakia sobre terreny!Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1950486745229607243.post-36680669894028744372011-02-10T07:30:00.002+00:002011-02-10T07:33:24.643+00:00Driving Anna<div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Fa dues setmanes que vaig començar a treballar. I confesso que, com sempre que començo una feina, em vaig perdre. La paraula potser no és aquesta, però com dir que em vaig quedar sorda, guenya, tartamuda i, fins i tot, coixa a la vegada? </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Arribo atenta i amb mirada serena, totes les eines a la motxilla, totes les dades apuntades a la llibreta. El somriure més proper. Però és clar, com aprendre’s 18 noms que et sonen idèntics i llarguíssims? Com distingir cares i fer que lliguin just amb aquests noms que són com murmuris d’aigua? I en aquest estat, com fer una broma en francès i que tot sigui una mica més còmode? Res a fer. Respirar lentament i anar escrivint a la llibreta. Em consola pensar que d’aquí a un mes segur que ric en veure què vaig entendre...</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">De cop i volta, i sense saber ben bé com, la sala ja està buida i jo em quedo allà, amb dos que estan parlant en un racó de la taula. Segueixo la tàctica que he triat al matí, respirar lentament. Llavors, del no res, apareix una de les noies i m’apunta el seu telèfon a la meva llibreta. Li han dit que tingui cura de mi, que les dues som dones i biòlogues. No se la veu molt emocionada amb les coincidències. Aconsegueixo que m’escrigui el seu nom abans que desaparegui.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Quan recupero el silenci, em dedico a observar als dos investigadors. Poc a poc me n’adono que un d’ells és just amb qui haig de treballar en un informe, així que me’l miro i li pregunto què s’ha de fer ara. Em diu que ell té feina a fer i que si no tinc cap gestió pendent. Haig de passar-me per l’ambaixada, dic. Veig com se li relaxa la cara, i truca a una altra noia per a que m’ajudi. Llest, m’està esperant a baix de les escales. Perfecte. Tres canvis de direcció a l’atzar, dues indicacions gesticulades i uns deu minuts després, arribo a baix. Sort dels meus moments Mr. Bean, que em fan riure i relaxen! </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">La secretària és un nervi que truca per telèfon i mòbil a la vegada mentre m’explica el seu viatge a París i Madrid. No entenc res, però intento ser molt amable. Mentre interiorment se’m desperta el dubte de si dinar és una opció vàlida pels que treballen a Mali, ella es gira i em diu que vindrà algú a portar-me a dinar i després al meu despatx, que l’ambaixada no està disponible a aquestes hores. Fantàstic, gràcies. Deu minuts després apareix per la porta l’investigador que tenia feina a fer.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Un cop dinats, arribem a l’oficina. El noi que fa de guarda ens rep amb un somriure tímid i ens ensenya les instal·lacions. Demano un drap per treure la pols de la que serà la meva taula i de cop i volta investigadors, guarda i un que no sé qui és comencen a parlar entre ells i resolen que no haig de patir, que demà estarà tot net. Moltes gràcies, però de debó que ho puc fer jo. No, no, demà estarà tot a punt. També portaran una nevera amb aigües i una cafetera. Val, millor me’n vaig a l’hotel, doncs? En sentir-ho, d’un racó del pati s’aixeca esperitat un home que presenten com el meu xofer. Xofer? Sí, Seydou, Anna. Anna, Seydou. Està a la meva disposició per portar-me amunt i avall, on i quan vulgui.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">La sensació de no decidir res del que passa al voltant és força impactant...</span></span></span></span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Amb els dies vaig aprenent que el temps aquí funciona diferent. A capes, potser? Quan saps el que has de fer, tot es precipita, així que més val estar preparada. Per què esperar? Però si no tens cap direcció marcada, està clar que el millor que es pot fer és quedar-se quiet i deixar de molestar el flux de les coses. </span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">La gent aquí es mou còmoda en aquest anar i venir de ritmes oposats, però a mi em costa fins i tot observar-lo.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Encara avui dubto entre si el millor seria fer esforços per passar a la banda dels qui controlen el temps o deixar que em portin i evitar ser la nota discordant. En resum, m</span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">antinc l'Ariadna o provo l'Anna?</span></span></div>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1950486745229607243.post-56743349138515908512011-02-07T21:06:00.000+00:002011-02-07T21:06:25.637+00:00A falta de pan...Fer fotos a Bamako és molt difícil. A la gent no li agrada i si veuen una càmara començaran a dir-te clarament que el millor que pots fer és guardar-la. Mentre no em faci amiga dels veïns i venedores del mercat, he decidit obrir una col·lecció de postals per ensenyar-vos la ciutat amb ulls de "Paint".<br />
<br />
Avui us ensenyo les dones, que són espectaculars i estan imponents en moto! Un luxe veure-les cada matí anant a treballar, de debó. M'apunto a la llista de "coses a fer" colar-me en alguna casa i veure l'armari de la dona! M'imagino els conjunts de colors plegats amb el cos, la faldilla, el mocador del cap i el xal. Com he dit ES-PEC-TA-CU-LARS!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrYyMiAXMkbDsRImvKjpQeB2r23T0kk6xOiMdfgr-DBp1s9s7skQT_8kkfH1U5wo6mr4JqKi8BhbIOTL325LRKMxehc8xUPrL6cMCucJ18EprDVizAqLGLEuoRUZ_uwuVNU_wy5bUtAbg/s1600/dona+en+moto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" h5="true" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrYyMiAXMkbDsRImvKjpQeB2r23T0kk6xOiMdfgr-DBp1s9s7skQT_8kkfH1U5wo6mr4JqKi8BhbIOTL325LRKMxehc8xUPrL6cMCucJ18EprDVizAqLGLEuoRUZ_uwuVNU_wy5bUtAbg/s320/dona+en+moto.jpg" width="320" /></a></div><br />
nota: tothom que va en moto porta mascareta, que en molts casos és l'antifaç que et donen a l'avió :)Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1950486745229607243.post-91499585594928044972011-01-30T18:36:00.000+00:002011-01-30T18:36:46.124+00:00DiumengeAvui m'he llevat a dos quarts de sis per anar a caminar a les afores de Bamako amb un grup de gent que ho fa cada setmana. És el que vindria a ser un centre excursionista, però franco-alemany. Hem rcorregut llits de riu que ara, època seca, són fang i terra vermella. <br />
<br />
Han estat 20 quilòmetres, i val a dir que els últims 5 han sigut força durs. Però 3 litres d'aigua, una butllofa i dos sucs de fruita després, he arribat ben contenta a la ciutat! I ara m'acaben de convidar a sopar choucrute, que no sé si és gaire bona per la calor, però me n'hi vaig a acabar el diumenge!<br />
<br />
Què, valia la pena o no llevar-se i passar calor?<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCUjBGasLncLKSnY1Bp2n0XIPDvjKFxTKeXBcQDsCxeQhR1INaCWqvkf6qko_0tRknnJpO2KChP48WizT53eW0NhFQrXsQe4_tXwmyFEjS0ZL7Tk1xNLb2mc_HJ5fHrycwZD-WnkBUobA/s1600/167.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" s5="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCUjBGasLncLKSnY1Bp2n0XIPDvjKFxTKeXBcQDsCxeQhR1INaCWqvkf6qko_0tRknnJpO2KChP48WizT53eW0NhFQrXsQe4_tXwmyFEjS0ZL7Tk1xNLb2mc_HJ5fHrycwZD-WnkBUobA/s320/167.JPG" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3GOVRfalKxiivcm-6O4PZzxVKwehqwEL7ZFhbxFAih7rsGQfaBfbZ3orJpKnE98kCtmlLq-QhTmq6H6A19nmgfvHjmFYWV5u8TuCgoUBejW_BJH6laYt1bqBZYRtJ8-kpCOcADvxjUHQ/s1600/169.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" s5="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3GOVRfalKxiivcm-6O4PZzxVKwehqwEL7ZFhbxFAih7rsGQfaBfbZ3orJpKnE98kCtmlLq-QhTmq6H6A19nmgfvHjmFYWV5u8TuCgoUBejW_BJH6laYt1bqBZYRtJ8-kpCOcADvxjUHQ/s320/169.JPG" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvsh-FagX07g6xfDv9OToaj6WNUt98LwSS1Q5FFtVjemExVfG1e_HaTJtWXQVAlPFNPI2o0kHlWAY__tNyjSpCQwgsejCyMeypigZdCHxoTjJMHZPIw0aFNkhN05C-W-VylEmdL6JchJw/s1600/175.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" s5="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvsh-FagX07g6xfDv9OToaj6WNUt98LwSS1Q5FFtVjemExVfG1e_HaTJtWXQVAlPFNPI2o0kHlWAY__tNyjSpCQwgsejCyMeypigZdCHxoTjJMHZPIw0aFNkhN05C-W-VylEmdL6JchJw/s320/175.JPG" width="320" /></a></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1950486745229607243.post-31442181920348876002011-01-29T14:43:00.000+00:002011-01-29T14:43:23.802+00:00Seguint el conill blanc<div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Fa calor i tens gana. Comences a conèixer les regles del joc, així que dus el radar activat. I llavors, sobre la porta retallada en un contenidor d’uralita tombat, llegeixes les paraules que prometen solucions: <em>Bistrôt Français</em>. Bé, ara no et tiris enrera Alícia, com a mínim fica-hi el cap, a veure què hi ha després de la porta.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Separes la cortina de tires de plàstic blau i deixes que els ulls s’adaptin a la foscor. A l’esquerra de la porta hi ha una taula baixa rodona. A la barra del fons un cambrer està servint unes cerveses a dos homes que, asseguts en tamborets alts, mig giren el cap per mirar qui deixa entrar la llum. Comences a dubtar que aquest sigui un lloc on puguis dinar, però el cambrer t’anima a que passis. Encara des de la porta, continues el reconeixement. A la dreta, on se suposa que hi hauria d’haver una paret amb pòsters i potser una cadira abandonada trobes una entrada que dóna a una sala fosca plena de taules preparades per servir dinar. Per veure-ho millor entres i llavors te n’adones que dins el contenidor hi ha llum natural que ve del costat de la barra: és un pati interior! </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Al pati hi ha tot de taules i gent dinant. Vols seure a cobert o sota els arbres? Sota els arbres estarà bé, que hi ha ombra i hi passa l’aire, gràcies. Els cambrers i cambreres van creuant el pati per entrar a la cuina que hi ha en un dels extrems. Aprofitant les columnes del cobert hi ha penjades garrafes d’aigua amb palanganes i sabó per rentar-se les mans. Tot i així, si ho prefereixes, els lavabos estan darrera aquella cantonada, al fons a la dreta. En aquest contenidor hi poden dinar unes 50 persones! </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Èxit rotund, Alícia. El joc no és difícil, però requereix desenvolupar una fe cega en la publicitat que els mediterranis, de normal, no tenim... De fet aquí m’he adonat que a casa els cartells els miro normalment pel seu disseny i el que menys m’interessa d’ells és la seva funció d’etiqueta que diu als no iniciats què hi ha darrera cada tros d’uralita. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Avui m’enrecordava del que em va dir un cop el JuanCla: “Madrid es para los iniciados”. Mai he trobat una definició més encertada de la ciutat, i sempre que puc la faig servir. I és que a Madrid res és mai el que sembla, i un bar serà bo independentment de com n’estigui de net el terra i al club de jazz només hi arribaràs si tens curiositat per baixar les escales de darrera la porteria. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">A Madrid cada cop que coneixes a algú, descobreixes una ciutat nova; i Bamako apunta maneres.</span></span></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1950486745229607243.post-86237895922086387952011-01-26T13:52:00.000+00:002011-01-26T13:52:43.240+00:00AperitiuMentre vaig preparant la nova entrada, deixaré que Amadou & Mariam us ensenyin Bamako. Tot un luxe! <br />
<br />
Le dimanche à Bamako...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/5tVwSZ6dsFI?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1950486745229607243.post-44876888382600826552011-01-24T07:05:00.000+00:002011-01-24T07:05:22.179+00:00Els veterans<div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Quan em llevo pel matí, som només els mosquits i jo. Mig adormida encenc el ventilador que hi ha just sobre el llit i espero uns minuts. La meva escalfor els atrau, però el corrent d’aire els desorienta, i llavors els puc anar matant. Tinc l’esperança que acabaré buidant l’habitació de mosquits, tot i que, sincerament, aquesta quimera és simplement una forma de fer exercici i despertar-me. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Durant l’esmorzar encenc l’ordinador i el món s’amplia. Començo a revisar la teranyina feta el dia anterior: e-mail de la feina, e-mail personal, FB, ara el blog. Xatejo amb ma mare, que és més bona aranya que jo, i deixo relliscar el temps amb parsimònia. És cap de setmana! Llegeixo una mica i busco informació per la reunió de demà. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Un missatge al mòbil em porta a un mercat calorós i laberíntic on se’m desperten les ganes de tenir cuina pròpia: tomàquets, cebes, cogombres i enciam, peix i fideus fins. Això és una fideuà amb amanida! La calor i la ceguera del viatger fa que no trobem cap lloc on prendre res i tornem al meu hotel, que començo a entendre com un petit oasi i que ja forma part del meu món conegut. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Després de dinar rebo un mail per tornar a veure al matrimoni que vaig conèixer ahir. Anirem amb una altra parella a prendre algo sobre el riu Níger. Fet! Ja em sé el camí, i el guarda em saluda com si ens coneguéssim de fa anys. Ella em rep amb afecte i em fa passar a dins, que s’està més fresc, i m’ensenya la cuina per servir-me aigua amb grosella i ensenyar-me el pastís que va fer ahir, que el va treure massa d’hora del forn i està massa cru per dins. Li proposo de tallar-lo a llesques i tornar-lo a ficar al forn. Mentrestant, el seu marit parla amb la filla per Skype. Els fills estan estudiant i en tenen una a Suïssa i l’altre a Itàlia.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Un cop tanquem música, forn i ordinador, un cop perdem i trobem els encenedors, ulleres i sabates, marxem a buscar l’altre matrimoni. Són una parella llarga i prima, somrients i tan internacionals com els meus nous amics. Tots quatre porten més de vint anys voltant pel món, formant una família nòmada i de límits poc definits, deixant i recuperant coses per racons insospitats del mapa. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">En una conversa on es barreja el castellà, el portuguès, el francès, l’alemany i l’italià (l’anglès només es fa servir per frases fetes o quan els traductors interns s’atabalen massa) aprenc que el millor sistema per matar els mosquits és una raqueta electrificada (endevino que el dia que hagi d’anar a la botiga a comprar-ne una els venedors riuran una estona), que la llet es compra just quan ha estat pausteritzada, sobre les 12 del migdia, que la venedora del super que a vegades és simpàtica i a vegades no tant i que sembla asiàtica és, en realitat, de Sibèria, i mil altres detalls quotidians que només entenc a mitges, perquè encara no he anat al supermercat, ni he hagut de comprar llet. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Són veterans i són amics. Intercanvien experiències sobre l’enviament de paquets i els preus del sobrepès. Rebo l’aprovació pel meu bitllet i el número de maletes que em van permetre portar. Intentem començar una competició sobre animals menjats, però les dues dones, una vegetariana i l’altra escrupulosa, demanen que canviem de tema. Busquem rutes per dues noies que arribaran demà de turisme, i discutim sobre la màgia del paper versus els llibres electrònics. Un cop conec el preu per descarregar un llibre, internament em reitero convençuda en l’opció paper.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tornant cap al cotxe, quan s’assabenten que és el meu primer destí a Àfrica (i al món, apunto tímida) em diuen amb cara riallera que “</span><span style="mso-ansi-language: ES;">Mali is not for beginners</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">”, que és per ells el destí més difícil en el que han estat i que, si supero això, podré moure’m pel continent sense problemes. Sentència de veterà.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Un cop els tornem a casa, em presenten a la seva filla, que coneix a tothom de Bamako i que aquests dies està treballant amb els cantants de Voces, que aquesta setmana estaran al meu hotel. Ens intercanviem telèfons per veure si em pot ajudar a trobar un apartament i per presentar-me a una noia espanyola que va arribar ahir per treballar amb una ONG. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 1pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">La teranyina creix sola. </span></span></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1950486745229607243.post-2068897390379257232011-01-22T17:28:00.001+00:002011-01-22T17:28:45.278+00:00Primera expedició<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Els carrers són pistes de terra taronja, endurida pel pas de cotxes, motos i animals. Les voreres es distingeixen per ser més sorrenques i acumular les restes de bosses de plàstic, cordills, fusta cremada i vidres trencats. Aquests carrers tenen nom, les cases tenen un número on fer arribar les cartes, i sempre hi pots trobar restaurants i botigues. Els carrers dibuixen clarament el mapa que he estat mirant aquest matí. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Però jo no veig res… </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">A dreta i esquerra, deixant un espai enmig per on passen els cotxes, només distingeixo casetes de canya, barraques d’uralita, coberts de palla i murs. De primeres, sempre allargo la vista per veure si una mica més enrere, una mica més lluny, més enllà d’aquest paisatge taronja començo a veure (el que fins ara he anomenat) CIUTAT. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Ai amiga, si estàs al bell mig de la ciutat! Aquells llocs dels que et van parlar abans de marxar són just a tocar, després d’aquell canyís, vora aquelles cabres, passant la pila de pneumàtics. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Amb aquesta sensació d’exploradora (endinsant-me en la selva personal interna que m’impedeix veure el que m’envolta, s’entén) he posat un peu sobre la sorra torrada, i després l’altre, i així fins que els carrers han començat a prendre forma, les cabanes s’han convertit en perruqueries, tallers, bars, botigues de mòbils i caixers automàtics. Així doncs, es tracta d’una ceguera transitòria que a força de passes es va diluint! Encara em durarà uns dies, suposo. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Primera patologia del viatger detectada i llesta pel seguiment. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">nota: porto estona buscant fotos de Bamako per il·lustrar les meves sensacions, però totes em semblen tan urbanes! Està clar que el primer exercici de recuperació serà fer jo mateixa fotos dels carrers per comprovar si a través de la pantalla n’aprecio els detalls i l’asfalt.</span></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0